Una encàrrec del “Molt honorable”

Quan entrem a les oficines del President Pujol al cor del Passeig de Gràcia prenem consciència que ens trobem davant d’una persona que “ha manat molt”: un gran despatx replet de llibres que parlen d’ell o que ha fet ell mateix.

Ens atén amb la proximitat amb què tots el reconeixem, amb aquell to de “pare” que transpira quan el veiem als mitjans. Ell és autèntic i no ens decep en absolut.

Ja per coemençar ens pregunta qui som, d’on venim què fem… Ubica cadascuna de les poblacions d’on provenim de manera immediata i ens en sap explicar fins i tot alguna anècdota… increïble. El més sorprenent, però, encara estava per venir. En interrogar a una servidora com ja havia fet amb els meus companys, em pregunta “vostè té fills?” En respondre-li negativament, em fa un encàrrec que no oblidaré mai mentre visqui: “Doncs a vostè li’n toquen 3, de fills. Que se n’han de fer”. Després d’això, una ja no té excuses per no contribuir a la natalitat catalana.

Comencem a conversar amb ell i són tantes les coses que ens explica i tantíssimes les anècdotes,  que se’ns en va el sant al cel i veiem que hem esgotat l’hora que ens havia concedit i que ha de marxar a un altre acte… Portàvem 60 minuts xerrant? No ens n’havíem ni adonat. El President Pujol, en veure que encara no havíem acabat l’entrevista, ens proposa de venir al dia següent i acabar-la. Declinem la invitació. creiem que ja tenim prou material per treballar i no ens queda gaire temps més. A més, sembla que també hem de tenir pressa per complir “l’encàrrec”

Escrit el by admin Publicat a Blog, General

Afegir comentari