La nostra cita és en un parc de Barcelona. Però allà no és pas on hem quedat. De fet, ens hem trobat al TNC i d’allà decidim que anar al parc és una bona idea. Caminem plegats una estona i mentrestant, ens anem coneixent. El Matthew és tal com l’hem sentit a la ràdio o vist a la televisió. Sembla com si el coneguéssim de tota la vida i la seva proximitat també hi ajuda molt.

Finalment, després de diferents opcions, ens decidim per una zona relativament en calma i allà ens instal·lem. Com que ja fa estona que caminem i xerrem, no costa gens començar l’entrevista… de fet, ja havia començat feia estona!

La naturalitat amb què explica el seu trastorn TOC sorprèn. A nosaltres també. I ens agrada. Ens encanta veure com normalitza en primera persona aquesta malaltia i en parla en veu alta i com la va viure ell. Això és el que buscàvem i el Matthew ens ho estava donant. El temps passa i acabem l’entrevista, no sense endur-nos un exemplar del seu darrer llibre SNUG, que en anglès vol dir alguna cosa així com acollit, còmode, abrigat… Exactament com ens hem sentit tot xerrant amb ell.