La senyera i el protocol

Ens trobem al Palau del Mar, al mig de la Barceloneta. A dins també hi ha el Museu d’Història de Catalunya, però avui ens toca anar al Departament de Benestar Social i Família, on hem quedat amb la consellera Neus Munté.

Un cop hem entrat a l’edifici i ens hem identificat, l’home de seguretat insereix una targeta abans que pugem a l’ascensor. Al quart pis no hi puja qualsevol. Allà ens ve a rebre un noi de premsa, que ens condueix cap a la sala on farem l’entrevista entremig de passadissos i despatxos que semblen iguals. Intentem enfocar la càmera cap a la finestra perquè es vegi Barcelona de fons, però hi entra massa llum, així que canviem d’idea i situem la cadira de la consellera al costat d’un dels quadres.

“La senyera a la dreta o a l’esquerra?”. S’ha d’anar amb compte amb aquestes coses de protocol. Nosaltres, però, ens mirem i arronsem les espatlles. Al final la posem a l’esquerra, per una raó purament audiovisual, però també creiem que així aconseguim un to més informal. “Alea jacta est”

Al cap d’una estona arriba la consellera, que de seguida apaga l’aire condicionat, i una altra noia de premsa, que aprofita per fer fotografies durant l’entrevista. Al principi els flaixos surten disparats i a un ritme frenètic. Tenim sort que Neus Munté ja coneix de primera mà al projecte: va ser una de les conductores de la presentació de 52 tallats al Palau Robert. L’alumna avantatjada. No li expliquem gaire cosa, perquè ja ho sap tot. Fins i tot confessa haver-se preparat l’última pregunta, la del tallat. “Tot i així, no he pogut evitar quedar-me en blanc”, explica després. De fet, ja veureu que és la pregunta que més costa a la majoria.

Escrit el by admin Publicat a Blog

Afegir comentari