Sense tasseta

És estiu. Fa calor.

Hem quedat amb ell al seu despatx.

Les tres entrem i comencem a instal·lar-nos: càmeres, guions… Estem una mica nervioses ja que és una de les primeres entrevistes que fem i això sempre imposa.

El Juan ens explica la seva experiència amb un enclavament laboral, és dir, un equip de treballadors de Mas Albornà els quals treballen de manera permanent a les instal·lacions d’una empresa, amb la qual cosa es millora en eficiència, control de la producció i s’estalvia en costos de transport de material.

El veiem segur i convençut del que explica. És una entrevista amb contingut, amb substància i ràpidament ens adonem que tindrem feina a destriar amb quina part ens quedem, de les seves reflexions.

Finalment, li fem la fotografia al costat d’un Buda. Ens explica que l’empresa ha estat comprada per una organització índia i això, d’alguna manera es reflecteix…

L’anècdota de la sessió ens la trobem en arribar a l’oficina: se’ns han esborrat les fotos del nostre protagonista amb la tradicional tasseta de cafè que acompanya tots els entrevistats. La foto es va fer… però no la veurem mai. Són coses que passen. És la primera (i esperem que la darrera) vegada que ens passa… Una anècdota més per explicar!

Escrit el by admin Publicat a Blog

Afegir comentari