Sense cafè

Fem l’entrevista a les portes dels preparatius de la Manifestació de l’11 de setembre de 2012, és a dir, fa tot just un any.

Hem quedat a la tarda, a la seu d’Òmnium Cultural. Nosaltres, previsors, hem sortit de Vilafranca del Penedès amb temps suficient per anar a fer un cafè però coses del destí (i del trànsit) fan que al final arribem justos per l’hora pactada i el cafè ens l’haguem d’imaginar… “El farem simbòlicament amb la Muriel” – pensem.

Ens rep el Lluc, cap de comunicació i persona amb la qual hem mantingut el contacte i planejat l’entrevista. Ens fa passar al despatx de la Muriel, un espai gran, diàfan i senzill a l’hora.

Comencem a parlar amb ella i ens transmet tranquil·litat, proximitat, caliu… Es nota que és professora! Les explicacions són clares, entenedores… Sense adonar-nos, acabem la nostra xerrada. Hem estat estona però se’ns ha fet ben curta. “Ha valgut la pena fer aquest cafè amb ella… encara que el suculent  líquid amarg i negre ens l’haguem imaginat…

Escrit el by admin Publicat a Blog, General

Afegir comentari