LA CIÈNCIA NO ÉS UN PRODUCTE QUE INTERESSA.
Tomàs Molina i Bosch (Badalona, 26 de setembre de 1963),
Tomàs Molina no necessita gaire presentacions, o sí. Perquè a banda de ser l’home del temps deTV3, fa moltes altres coses. Assegura que treballa tota l’estona i que no té massa vida personal “Tinc una vida que és treballar”. És professor de Pronòstic Meteorològic a la UB (diu que des de petit volia ser mestre), Secretari dels homes del temps del món, President del Consell Català de la Comunicació Científica, membre del Consell Assessor del Parlament en Ciència i Tecnologia, membre del Consell de Notables de la UB, forma part del Servei Meteorològic de Catalunya, etc. “Tinc una feina que m’agrada, que no la qualifico de feina perquè és el que m’agrada fer”. En les estones que li queden també fa de marit, i de pare de 3 fills.
Els homes del temps heu anat guanyant protagonisme a TV3, com ha estat aquesta evolució?
El temps a tot arreu és un espai molt vist, però a Catalunya hem aconseguit ser líders. La idea de que la meteorologia formés part dels informatius va ser d’en Toni Castejón. És un fet molt important perquè a d’altres llocs no passa. En canvi a TV3 estem dins de la redacció i ens hem introduït en el món de la televisió. Moltes vegades, algunes notícies importants es deuen a fenòmens meteorològics (incendis, nevades, inundacions, etc.) i aquest lligam ha fet que ens obrim portes, o que anéssim junts amb la televisió perquè fessin falta altres programes com l’Espai Terra. Crec que l’espai del temps funciona bé perquè som positius, en general el que diem és bo. I a més, crec que es veu que ens agrada la nostra feina. També ens obliga a ser humils perquè de vegades els pronòstics no són 100% segurs. Això sí, sempre intento no semblar superior a la gent que ens escolta. En programes com l’Espai Terra sempre expliquem les coses perquè ens entenguin. Si t’interessa una mica jo te l’explico, i en aquest sentit, crec que som força propers a la gent.
Precisament en un programa com l’Espai Terra, sortiu molt del plató. Què us aporta això?
És un producte de reportatges que no és un producte de Prime time, i el que aconseguim és que la gent ens miri. Heu de tenir en compte que lluitem contra els programes de més audiència de les altres cadenes. Per això, li donem un ritme més frenètic, i també li hem de saber trobar interessos.
Però al cap i a la fi, feu divulgació científica. Això moltes vegades no aporta massa audiència.
Vam fer un estudi sobre la ciència a les televisions i és inversament proporcional a l’audiència que té. És a dir, quant més informació científica menys audiència. Hem de reconèixer que la ciència no és un producte que interessa, la gent no mira reportatges a la televisió. Però a l’Espai Terra no fem ciència, de vegades ho “colem” entre línies. La voluntat és ensenyar coses que ens cridin l’atenció, sempre tenint en compte que a la gent a qui no li interessa la ciència, no li ha de perquè interessar. De vegades es criminalitza a aquells a qui no els agrada la ciència, i no ha de ser així.
Creus que seria possible fer un programa especialitzat en discapacitat?
Jo no tinc un gran criteri en aquests temes. Però un dia parlant amb la Mònica Terribas, deia que ella no ho faria. El que jo crec és que s’ha de veure la normalitat de la realitat. Veure el dia a dia de les famílies, i les dificultats que això comporta, que la persona amb discapacitat s’integri socialment. Que surtin amb naturalitat en altres espais, en la proporció que hi són en la societat. I d’aquesta manera, potser també coneixeríem la realitat que viuen aquestes famílies.
Creus que la societat ha canviat molt respecte les persones amb discapacitat?
Jo crec que sí. Sobretot amb la integració, no només física. També s’estan fent moltes coses per les discapacitats psíquiques, però s’hi ha de seguir treballant. Van pel bon camí. Potser caldria fer més coses per la normalització. Abans les discapacitats s’amagaven, i ara evidentment no passa. Potser el que cal és donar més eines perquè les famílies ho portin amb més dignitat. Afavorir empreses o cooperatives com la vostra perquè es doni més suport als discapacitats i a les seves famílies, ja no només a nivell social, sinó també ocupacional. Que puguin tenir una feina, que es puguin relacionar amb altres persones. En definitiva, donar una sortida emocional i activa a aquestes persones.
Veus una persona amb discapacitat treballant a TV3?
Ara mateix ja hi ha diverses persones amb discapacitat que hi treballen. I hi ha persones amb discapacitat física. A la universitat també en conec. Sortint per televisió, també hi ha hagut persones amb Síndrome de Down. Jo crec que s’ha d’assumir aquesta normalitat. Aquesta llei que fa que un tant per cent de persones amb discapacitat hagin de treballar a les empreses, ho trobo bé. És una discriminació positiva que em sembla perfecte, perquè a banda de ser un lloc de treball, també és un espai de relació social.
Algun cop t’ha tocat explicar coses sobre ciència a algun col·lectiu de discapacitats?
Sí. He estat a força llocs. A Manresa, per exemple, en un centre per a discapacitats tenen un garden i una estació meteorològica. Ells m’expliquen la seva experiència i la metodologia que fan servir dins de l’associació. Però no tothom cal que sàpiga meteorologia. Jo sobretot el que crec és que s’han de compartir coses i parlar ajuda molt. Una altra vegada a Barcelona, amb persones amb discapacitats físiques, va ser diferent. En aquell cas el que volien era veure l’home del temps, i els feia gràcia perquè em veien per televisió. És una part més social, que també els hi agrada, veure’m, saludar-me, etc.
Amb nens més petits, canto cançons. Abans d’home del temps era animador infantil! Els explico trucs molt senzills, però dels quals en podem fer una experiència.
Ja per acabar, hi ha alguna cosa en l’àmbit de la meteorologia que t’agradaria predir i que encara no es pot?
Ja fa 25 anys que sóc home del temps, i la tecnologia ha avançat molt. Ara ja podem pronosticar el temps a 6 mesos vista, amb errors. Amb més seguretat fins al 5 o 6è dia, i el mes que ve i l’altre, també es pot predir amb força seguretat. En meteorologia no pots estar mai parat, sempre varia.
Amb qui prendria un tallat?
Jo he tingut moltes oportunitats de fer tallats amb molta gent, i valoro molt la meva feina perquè conec a moltes persones amb qui poder fer-los. Però un dels tallats més bons que he fet ha estat amb en Jordi Pujol. Vaig conèixer-lo just quan vaig començar a treballar a la televisió, i vam fer un sopar on ell també hi era. Entre d’altres, vam parlar de packaging, si s’ha de triar el cartró o les caixes. El cas és que d’aquella xerrada en vaig extreure que el món segueix perquè la majoria de la gent soluciona els problemes, però que si tu ets capaç de planificar, hi ha coses que ja no s’hauran de solucionar. I això és el que vaig aprendre d’aquell sopar, i d’aquell tallat.
