“COL·LABORAR AMB LES ORGANITZACIONS ÉS MÉS EFICAÇ QUE INTENTAR-LES SUBSTITUIR DES DE L’ÀMBIT PÚBLIC”
Oriol Junqueras (Barcelona, 1969) Tot i que va néixer al barri de Sant Andreu del Palomar de Barcelona, ell se sent de Sant Vicenç dels Horts, on hi viu des que tenia 2 anys. Va estudiar la primària i la secundària al Liceu Italià. És llicenciat en Història Moderna i Contemporània i doctor en Història del Pensament Econòmic. També és professor de la UAB, concretament d’Història premoderna de l’Àsia Oriental i de Les bases del Món Modern. Es dedica a l’àmbit polític des de fa uns anys. És alcalde del seu municipi des del juny del 2011 i President d’Esquerra Republicana des del setembre del mateix any. A banda del vessant polític, abans ja era conegut per la seva participació en programes com “El favorit” de TV3. El naixement del seu primer fill, el Lluc, el va enganxar en plena precampanya electoral.
Com veus Catalunya d’aquí un temps?
En el context d’una crisi important a nivell internacional, molt més greu a l’Estat Espanyol que a Europa, les possibilitats que té Catalunya dependran molt de la voluntat dels ciutadans de Catalunya. Si continuen vinculats a l’Estat Espanyol ens espera un futur de crisi, endeutament públic, retallades, atur massiu. Si, en canvi, els ciutadans decidim que Catalunya ha de ser un país lliure, podem estar davant d’un futur esplèndid.
Com veuen Catalunya des d’Europa?
Al Parlament Europeu hi ha la percepció que Catalunya és un país de tradició industrial, creativa, que té moltes capacitats i que les ha demostrat moltes vegades, i que s’ha de decidir entre si vol ser una comunitat autònoma d’un país en crisi i sense perspectives de futur, o si vol ser un futur estat a la Unió Europea. Els meus companys del Parlament Europeu em deien que quan els ciutadans de Catalunya ho tinguin clar, ja ho decidiran. I crec que tenen tota la raó del món. Esperem decidir el que sigui millor per nosaltres i pels nostres fills.
T’agradaria ser President de la Generalitat?
Gens. En tot cas, si ens agradés alguna cosa ens agradaria ser-ho de la Republicana Catalana.
Com és que una persona amb el teu perfil, ha acabat entrant en la política?
La manera d’entrar ha estat molt senzilla. Per la vinculació amb el meu poble, per la vocació d’ajudar a la gent que coneixes de tota la vida, de Sant Vicenç dels Horts, i de forma molt natural acabes integrant-te en la política municipal. I sense grans trasbalsos et trobes sent president d’ERC, del què me’n sento molt orgullós.
Has tingut algun tipus de relació amb alguna entitat per a persones amb discapacitat a nivell europeu?
La veritat és que no. La meva tasca era en temes d’indústria i d’energia i no tinc coneixement específic sobre discapacitat. Això sí, la tinc a nivell municipal. A Sant Vicenç dels Horts tenim des de fa molts anys una entitat que es dedica a la integració laboral i social de persones amb discapacitat, la fundació IRIS.
Com a historiador, hi ha hagut moltes diferències en el tractament dels discapacitats al llarg dels segles?
La història és molt llarga i el món és molt ample. Però sí, el tractament ha canviat molt. En alguns moments un trastorn es considerava que els déus t’havien escollit i que tenies una relació privilegiada amb el més enllà, amb el sobrehumà, amb allò diví. Com en el cas de l’epilèpsia. En aquests casos se’ls tractava amb molta cura. En canvi, hi ha altres llocs del món on s’ha considerat una vergonya i calia amagar-la. El ventall és molt ample, però afortunadament en els darrers anys s’ha fet un esforç colossal en aquest àmbit i hi ha molta gent que s’hi dedica i això ha ajudat molt a millorar el tractament de moltes persones. Les persones que ja són grans, molt sovint han estat molt abandonades i no és fins fa poc que tenen una atenció adequada. En canvi els nens d’avui en dia han tingut una atenció des del primer moment. Però jo crec que el protagonisme és d’aquella gent que de manera desinteressada o voluntària s’ha dedicat a ajudar i a treballar perquè aquestes coses funcionin bé.
Des d’Esquerra Republicana de Catalunya, o en el cas de l’Ajuntament de Sant Vicenç dels Horts, què més feu en aquest àmbit?
Esquerra és un partit de tradició republicana, no estatista. Ha confiat en el sector públic però també l’individu, el cooperativisme, les associacions, etc. La nostra voluntat des de l’Ajuntament és la de col•laborar amb aquells que s’hi dediquen des de fa temps i no intentar-los substituir des de l’àmbit públic. Nosaltres no tenim la mateixa experiència que tenen ells, ni tampoc la seva capacitat ni experiència. Per això els hem d’intentar ajudar, és molt més eficaç. El sector públic no ha de competir amb elles.
Com valores el desplegament que s’ha fet de la Llei de la Dependència?
El problema principal és que els seus ingressos depenen de les transferències de l’Estat Espanyol. Els ciutadans paguem molts impostos i més del 40% desapareixen del nostre país, aproximadament entre 16.000 o 20.000 milions d’euros cada any. Ens manquen molts recursos que són fruit de l’esforç dels nostres treballadors, les nostres empreses, els autònoms, etc. Els malgasten a l’Estat Espanyol i no estan disponibles per ajudar la gent que ho necessita aquí. Quan això passa, els pobres d’un territori suposadament ric acaben finançant els rics d’un territori pobre. I això és el que passa al nostre país. Es una de les moltes raons que ens porten a ser independentistes i a dir que Catalunya necessita ser una república i que els ciutadans hem de decidir a què destinem els nostres impostos.
L’estiu passat algunes entitats del 3r sector no van rebre els diners que els pertocaven. A banda dels pagaments de Madrid, creus que la Generalitat s’ha equivocat triant aquest sector i no un altre?
Segur que la Generalitat no ha triat prou bé quan ha triat aquestes entitats. Però al mateix temps, totes les retallades que ha fet la Generalitat són una vuitena part dels diners que l’Estat Espanyol ens pren cada any. Aquest és el problema gros de debò. A Esquerra estem en contra de les retallades, però estem també en contra de que ens prenguin aquests diners. Per tant, estem segurs que la Generalitat ho ha fet malament quan ha retallat a aquestes entitats però estem encara més convençuts que l’Estat Espanyol no té cap dret a endur-se’n els nostres diners.
Una Catalunya independent tindria un millor estat del benestar?
Segur. Perquè enlloc de tenir els ingressos fiscals que té ara de 22.000 milions euros estaríem parlant d’uns ingressos que superarien els 44 o 45.000 milions d’euros. I és evident que es podrien fer moltes coses, tenint en compte que amb totes les retallades que s’han fet, hem aconseguit uns 2.000 o 3.000 milions d’euros. És evident, per tant, que tindríem capacitat per finançar el nostre estat del benestar. I el més important de tot és que ho decidirien els ciutadans de Catalunya.
Amb qui prendria un tallat?
És molt difícil aquesta pregunta! Especialment per un historiador. Segur que seria apassionant compartir mitja hora de cafè amb alguns dels grans de la literatura universal com Shakespeare o Alighieri o els grans polítics de la història com Pèricles o Roosvelt, o Aspàcia que dirigia la política cultural d’Atenes ara fa 25 segles o amb Hipàtia d’Alexandria que va ser la directora de la biblioteca més gran de l’antiguitat i un referent en matemàtiques, astronomia i geometria. Segur que amb qualsevol d’aquests 6 seria apassionant poder fer-hi un tallat.
