“LES PERSONES AMB DISCAPACITAT SÓN UN OBJECTIU PRIORITARI PER A NOSALTRES”
Isidre Fainé (Manresa, 10 de Juliol de 1942) Isidre Fainé és Doctor en Ciències Econòmiques, ISMP en Business Administration per la Universitat de Harvard i Diplomat en Alta Direcció per el IESE. Acadèmic numerari de la Reial Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres i de la Reial Acadèmia de Doctors. actualment és president de CaixaBank i membre del Consell d’Administració des de l’any 2000. A més, és president de ”la Caixa”, de la Fundació ”la Caixa” i de Criteria CaixaHolding. També ocupa la presidència de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvis (CECA). A més, és vicepresident d’European Savings Banks Group (ESBG); membre titular de la Comissió Gestora del Fons de Garantia de Dipòsits en Caixes d’Estalvis i de la Comissió Rectora del fons de reestructuració ordenada bancària (FROB), i vicepresident de Telefònica, Abertis, Repsol i Societat General d’Aigües de Barcelona, entre d’altres càrrecs.
L’abril de 2010 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Sr. Fainé, defineixis amb tres adjectius.
És molt difícil definir-se un mateix. Crec que, per sobre de tot, sóc una persona autoexigent. I això, aplicat a la vida professional, es tradueix en una defensa de la cultura de l’esforç i de l’esperit de superació que ja em van inculcar els meus pares des de petit. Sempre procuro ser fidel als valors de l’esforç, la responsabilitat, l’honestedat, el respecte als altres i a la paraula donada.
Sempre s’ha dedicat al sector de les finances? Va fer altres feines quan era jove?
Des de jove he entès l’economia com un medi, com un instrument, no com un fi. Veig l’economia com una manera d’ajudar i servir els altres. No sempre em van atreure les finances. Inicialment, m’interessava l’electromecànica i volia fer la carrera de Física; vaig entrar a treballar en un banc per poder compaginar feina i estudis. Però em va anar tan bé en aquesta feina que vaig canviar la meva orientació cap al món financer, sobretot a l’àmbit comercial i de servei. Per això vaig estudiar Econòmiques, sense deixar de treballar, i ja dedicat plenament a la que ha estat la meva activitat professional durant més de 40 anys.
Creu que la situació econòmica actual és més dura per als joves que la que es va trobar vostè a l’iniciar‐se en el món laboral?
Totes les èpoques són difícils quan una persona intenta obrir-se camí des d’abaix, sent jove i amb poca experiència. Sempre, en totes les èpoques cal molt d’esforç, voluntat i constància. En aquests moments, la difícil conjuntura econòmica actual fa difícil iniciar i desenvolupar una trajectòria professional. Però, en canvi, en les darreres dècades s’ha millorat molt l’accés als estudis i sentim a dir habitualment que els joves d’ara són els millors formats de la història.
Jo vaig guanyar el primer sou com aprenent en un taller de bicicletes, i estudiava a les nits per poder treballar durant el dia. I encara vaig tenir més sort que els meus pares, als que jo mateix vaig ensenyar a llegir i escriure. Avui en dia els joves tenen més oportunitats de formar-se, de viatjar i de créixer, i això té un valor afegit per a la societat. Un valor que no ens podem permetre el luxe de malbaratar.
Per aquest motiu, “la Caixa” destinarà 6 milions d’euros per recolzar i facilitar la contractació d’uns 10.000 joves per part de petites empreses o com autònoms, de tal forma que es puguin incorporar al mercat laboral.
Quina altra professió li hagués agradat exercir?
Com li comentava, m’interessava especialment la carrera de Física. Crec que m’hagués trobat còmode realitzant tasques d’investigació científica i aportant el meu granet de sorra al coneixement i divulgació de tot allò que ens envolta.
Quins valors s’han de tenir per aconseguir l’èxit professional?
Crec que una persona que ara mateix pugui tenir una carrera d’allò que em diem exitosa és la que lideri els canvis, cuidi i motivi al seu equip i alhora estigui al corrent de la gestió del dia a dia. Això sí, amb la mirada en l’estratègia a mig i llarg termini. La visió global és clau.
En aquest sentit, hi ha dos criteris que tenim molt presents a “la Caixa”. D’una banda, el de l’anticipació, dirigit a solventar carències no cobertes per altres institucions. I, de l’altra, el de la flexibilitat, orientat a donar resposta a les noves demandes que sorgeixen de la ràpida transformació de la societat. I perquè tot això sigui possible, hi ha un ingredient essencial: el contacte humà, la proximitat, escoltar les persones.
El primer que recordo de les meves primeres setmanes en aquesta entitat va ser l’experiència de recórrer tota la xarxa d’oficines de “la Caixa” per conèixer-la a fons. Aleshores ho pensava, i amb el pas dels anys ho segueixo pensant: el contacte humà té una gran importància en les tasques directives, perquè la transmissió de les idees, si no es fa personalment, és molt difícil de transmetre. Per aquest motiu, mantinc constantment reunions amb els meus col•laboradors i intento treballar amb ells, no només despatxar amb ells.
Quan sentim a parlar de bons porqueria, hipoteques subprime, prima de risc, etc, sembla que les finances funcionen d’una manera aliena a les persones. Hi ha lloc per a l’ètica a la banca?
L’ètica és una exigència inel.ludible en qualsevol àmbit de la vida i també és la palanca del creixement sostenible de les persones i de la societat en el seu conjunt. Per això, ha de tenir un paper central en un món cada vegada més global i interconnectat, en el qual les conseqüències de les nostres decisions tenen abast mundial. Crec que l’ètica no ha de veure’s com una moda, o com una tàctica de màrqueting que s’utilitza en temps de dificultat, sinó que ha d’estar present en la nostra tasca diària. Estic convençut que l’anomenada responsabilitat social corporativa ha de ser part consubstancial de l’estratègia global de l’empresa. Dit d’una altra manera, les empreses sense responsabilitat social no tenen futur.
En aquest sentit, em sento orgullós de presidir una entitat com “la Caixa” que, des de la seva fundació, fa més de cent anys, s’ha mantingut fidel a la seva identitat i als seus valors de confiança, basats en l’honestedat i el respecte a les persones, el compromís social, no només en l’Obra Social sinó en el conjunt de tota l’activitat de l’entitat, i la qualitat en el servei i la innovació.
Amb el procés de fusions entre caixes i bancs perilla l’obra social de les caixes? Moltes entitats socials s’han vist afectades per la desaparició de moltes obres socials, Quin és el paper –segons vostè‐ que ha de jugar l’obra social en el nou escenari social i econòmic?
El dividend social, el compromís social de les caixes, ha estat el seu tret diferencial. “la Caixa”, encara que ara pugui desenvolupar la seva activitat financera a través d’un banc, seguirà aportant beneficis a l’Obra Social, que és el nostre dividend social, equivalent al dividend bancari. Com a president de “la Caixa” i de la seva Fundació, li puc assegurar que seguim amb el ferm compromís de mantenir la implicació de l’entitat amb les necessitats de la societat actual.
Aquesta és la nostra raó de ser i, de fet, és un dels motius que expliquen la reorganització del Grup “la Caixa”. Hem canviat, però el més important és que conservem el que és essencial. Com he comentat ja en algunes ocasions, canviem precisament per a poder preservar l’essencial. I l’Obra Social és un element irreemplaçable. Som la primera Fundació d’Espanya, amb un pressupost de 500 milions d’euros, i una de les primeres del món. I volem seguir en aquesta línia, malgrat sabem que no serà gens fàcil en l’actual entorn del sector financer.
Com pot ajudar “la Caixa” en particular i les entitats bancàries en general a la integració dels discapacitats mentals? Creu que es podrien incorporar a llocs de treball dins de l’empresa? “la Caixa” és una entitat pionera i referent en matèria d’inserció amb programes com INCORPORA. Quin creu que és el futur i el rol de programes com aquest?
Les persones amb discapacitat són un objectiu prioritari per a nosaltres. Per això, desenvolupem iniciatives de promoció de la seva autonomia personal i de suport psicosocial de l’entorn familiar dels beneficiaris, així com el foment i la promoció d’itineraris d’inserció al mercat laboral ordinari i específic.
Efectivament, una prova d’això és Incorpora, el programa d’integració laboral de l’Obra Social “la Caixa” dirigit a persones en situació o en risc d’exclusió social. Dels més de 50.000 llocs de treball creats a tot l’Estat des de la seva posada en marxa el 2006 en les 22.000 empreses participants, un alt percentatge correspon a persones amb discapacitat.
La sensibilitat per aquest col•lectiu forma part de l’ADN de l’Obra Social “la Caixa”, com demostren les ajudes a més de 286 projectes d’inclusió social i laboral de persones amb discapacitat concedides durant el 2012 a diferents entitats i organismes que operen en tot el territori espanyol.
Mereix especial esment l’acció del nostre programa de Voluntariat Corporatiu, on 4.000 empleats del Grup “la Caixa” dediquen part del seu temps lliure a l’atenció de les persones discapacitades, familiars i cuidadors mitjançant l’organització d’activitats divulgatives com excursions, sortides culturals o tornejos esportius, entre d’altres.
Destacable també, en aquesta mateixa línia, és l’acord de col•laboració amb la Fundació ONCE per promoure la incorporació al mercat laboral de persones amb discapacitat. Un acord que contempla també la concessió de microcrèdits a aquest col•lectiu per un import total de fins a deu milions d’euros.
Com veuen, el nostre àmbit d’actuació amb aquest col•lectiu és d’allò més ampli i variat, des de programes propis a col•laboracions amb entitats i institucions referencials en el sector. Un suport indispensable per cobrir les necessitats prioritàries d’un col•lectiu que mereix un desenvolupament personal i social ple, sense condicions.
Ha tingut alguna experiència laboral o personal de convivència amb discapacitats mentals? Com la valora?
Si, com li comentava, apostem per la incorporació laboral d’aquestes persones, som els primers que n’hem de donar exemple i normalitzar la seva integració a casa nostra. Dins del Grup “la Caixa” hi ha persones que formen part d’Incorpora, persones indispensables en la nostra organització, que se superen cada dia i que ens recorden que, amb esforç, optimisme i il•lusió, tot és possible.
Ara mateix tinc a la retina la imatge entranyable de companys que ens faciliten el dia a dia i que, patint diverses tipologies i graus de discapacitat, són un mirall i un exemple per a tots. N’estic molt orgullós, perquè ens demostren, dia a dia, que totes les seves capacitats superen qualsevol discapacitat.
Com veu la situació actual del país? Hem passat el pitjor de la crisi?
Ja em va tocar viure la crisi de mitjans dels 70 en primera línia, en posicions de responsabilitat a diversos bancs, i la principal lliçó és que, al final, de totes les crisis se surt. I se’n surt reforçat i amb la lliçó apresa.
Per tant, és important mantenir l’esperança, unir voluntats, treballar dur i fer les reformes que siguin necessàries perquè el sistema econòmic i social surti enfortit i estigui preparat per aprofitar al màxim una nova etapa de creixement econòmic, que sens dubte arribarà.
Amb qui prendria un tallat?
És molt difícil escollir una sola persona, hi ha hagut tants personatges rellevants amb qui seria una sort poder conversar uns minuts…
Desafortunadament ja no serà possible, però si n’hagués d’escollir una de sola em faria molt feliç poder prendre un cafè amb el meu pare.
I si hagués d’escollir una persona viva, diria Nelson Mandela, un exemple i un símbol de saviesa, coratge i d’integritat en les nombroses facetes que li ha donat la vida, ja sigui com a advocat, lluitador per la llibertat, presoner polític, forjador de la pau o president d’un país. Mandela va recollir de forma senzilla la seva actitud vital: “Podem canviar el món i fer-ne un lloc millor. És a les teves mans marcar la diferència”.