“ÉS MOLT IMPORTANT PER LES PERSONES AMB DISCAPACITAT TENIR FEINA, TANT PER LA SEVA MENT COM PER AL SEU COR”
David Wang
És un empresari xinès que fa catorze anys que viu enamorat de i a Catalunya. Hi va venir buscant un canvi a la seva vida i s’hi va quedar per la història, la cultura mediterrània i sobretot els castells. Fins i tot els ha exportat a la Xina, on ha impulsat la creació de la colla castellera xinesa: Xiquets de Hangzou, la qual cada vegada guanya més adeptes. En el seu temps lliure també li agrada anar a córrer i anar a la muntanya. El seu repte de cada setmana són deu quilòmetres, que recorre sol o acompanyat dels seus amics.
Què va fer que vingués cap aquí?
L’aventura. Volia canviar de mentalitat i de vida. A la Xina estava molt bé treballant, però no sé per què un dia vaig tenir la idea que havia de canviar de vida i vaig triar Espanya perquè hi tenia família i amics. No tenia un altre objectiu que obrir la meva ment. Volia aprendre més coses.
Què és el que més li va cridar l’atenció?
Era una nova terra, un idioma nou. A la Xina s’aprèn l’anglès com a llengua estrangera al col•legi i a la universitat, però quan vaig arribar a Espanya tot era completament nou. També era una oportunitat, però. Vaig haver de lluitar per estudiar, conèixer i millorar l’idioma, que també suposava millorar la meva vida.
Amb quina freqüència viatja al seu país?
No només viatjo a la Xina, sinó també a Hong Kong i a altres llocs d’Àsia. Cada any viatjo unes cinc o sis vegades.
Fa anys que es va involucrar en una colla castellera. Què els va veure, als castells?
Quan veus per primer cop els castells t’adones que és un altre món. Tanta gent, tanta passió… Vaig buscar per Internet què era i a poc a poc vaig conèixer aquesta cultura. M’agrada la seva passió, els seus valors i el fet que hi hagi molta gent unida i en harmonia. S’assembla a la filosofia de la cultura xinesa. Hem exportat aquesta cultura a la Xina i hem muntat colles castelleres. Cada vegada hi ha més gent, fins i tot dones. Abans era impossible, però ara ja no.
Vostès van exportar la tradició castellera a la Xina i van fundar la colla Xiquets de Hangzou. Per què allà?
Creiem que l’empresari, després de treballar, necessita un esport, alguna cosa que uneixi la gent. Els castells són una manera d’unir els de treballadors i de crear equip de treball. D’aquesta manera es comunica més, es mantenen bones relacions i es millora el rendiment laboral.
Veu possible una segona colla castellera a Xina?
Sí. Costa, però jo crec que sí.
La impulsarà vostè?
Possiblement. Tinc una idea de muntar una altra colla al nord, però encara falta.
A la Xina també existeixen fundacions com Mas Albornà?
Sí. Els empresaris ajuden les persones discapacitades a inserir-les al món laboral, i el govern també. Això no ha estat sempre, però ja fa anys que passa. No estem com a Europa, però cada vegada millorem més. Aquest procés depèn molt de l’empresa, perquè cada empresari té la seva idea. L’empresa forma part de la societat.
Creu que a la Xina hi ha una visió més d’unitat entre l’empresari i la societat?
Hi ha consciència de societat, tot i que depèn de cada empresa.
Com viuen les famílies que tenen fills amb discapacitat?
Les famílies amb fills amb discapacitat ho han d’acceptar i els han d’ajudar. Tot el món els ha d’ajudar. A la Xina la família és molt important.
L’Estat ajuda aquestes famílies? Existeixen els centres especials?
Ara mateix no hi ha centres especials. El govern ajuda les famílies, però molt poc. Encara no hi ha aquest procés. Estem molt millor que fa deu anys, però encara ens falta.
Com a empresari que viu aquí, veuria positiu col•laborar amb entitats del tercer sector?
Sí. Crec que és possible. Crec que es pot buscar un punt d’acord entre les dues parts.
Què és el que més li ha sorprès de les entitats catalanes?
A la meva manera de veure, les persones discapacitades treballen contentes. És molt important per a elles trobar un lloc de treball, tant per a la seva ment com per al seu cor.
Per què Catalunya i no Madrid o París? De què s’ha enamorat de Catalunya?
Vaig viure a Madrid abans de venir aquí. Em vaig enamorar de Catalunya per la seva història i la seva cultura. La gent és treballadora i alegre. Aquí la gent treballa contenta. La gent, després de treballar, gaudeix molt de la vida. També m’agrada molt la terra i el paisatge, que és molt bonic. I la temperatura i el menjar. I el futbol!
Amb qui prendria un tallat?
Amb Messi. És el millor futbolista del món. Li preguntaria com pot fer tants gols.
