“AMB LA CRISI HI HA MOLTES PRIORITATS QUE PENGEN D’UN FIL”
Àngels Guiteras (Girona, 1958)Àngels Guiteras presideix des del 2009 la Taula d’Entitats del Tercer Sector de Catalunya. Després de llicenciar-se en Psicologia clínica i especialitzar-se en drogodependències, va decidir diplomar-se en Administració i Direcció d’Empreses per tal d’obtenir una formació “més sòlida” a l’hora d’assumir la direcció i gestió de la seva entitat. Tot i que la seva vocació és principalment la psicologia, el volum de feina la va obligar a deixar les tasques terapèutiques per dedicar-se plenament a l’administració. Actualment Guiteras compagina el càrrec de gerent de l’Associació de Benestar i Desenvolupament (ABD) amb el de presidenta de la Taula d’Entitats.
Creus que als directius de les empreses els falta estar més a prop de les persones?
Crec justament això. Aquesta és la reflexió central que vaig fer quan vaig acabar Administració i Direcció d’Empreses. Vaig pensar que les tècniques de direcció i el lideratge amb valors són molt importants, però nosaltres tenim una cosa que molts no tenen: el compromís i la implicació, aquesta part més humana. Els directius del tercer sector treballem directament amb les necessitats del territori, de les famílies i de la societat. A més, si aquests directius es formen amb eines i competències de direcció hi ha tot un potencial que molts altres directius d’altres àmbits no tenen. I això és molt difícil d’ensenyar perquè intervé la part vocacional.
Creus que el tercer sector s’ha anat professionalitzant?
Cada dia més. És molt important per a la societat, per a la cohesió social i per a Catalunya tenir un tercer sector articulat, fort, divers i que cada vegada es vagi professionalitzant més. Això és un procés i fa falta formació i voluntat per donar el millor del sector. El voluntariat també s’ha de professionalitzar, ja que requereix formació específica i organització. Les entitats han de saber gestionar el seu capital econòmic i humà perquè arribin als seus objectius, que són el servei d’atenció a les persones i la millora del benestar social. En les dades de l’anuari del 2013 veiem que hi ha aproximadament la meitat d’entitats que encara no tenen plans estratègics.
Creus que la professionalització del tercer sector a Catalunya és equiparable a la de la resta de l’Estat espanyol?
Són casos diferents. Nosaltres estem molt més avançats. Fa deu anys que es va decidir articular el tercer sector a Catalunya i ara en som líders. Espanya també va en aquesta línia, però ni l’articulació, ni el nombre d’entitats socials, ni la riquesa del teixit associatiu català no és comparable a la que hi ha en general a la resta d’autonomies. En el nostre país tenim una manera de ser que s’ha vist reflectida en associacions, fundacions, cooperatives d’iniciativa social, emprenedora, implicació de les persones, professionalitat… que ens donen una realitat molt diferent.
I respecte a Europa?
Estem començant a treballar per a la internacionalització del tercer sector català i perquè les entitats puguin entrar en el teixit europeu i mundial. Tenim alguna plataforma similar a la nostra amb qui hem contactat i hem assistit mútuament als congressos. La gent queda molt bocabadada quan els expliquem què fa el tercer sector social a Catalunya.
Vas començar en el sector treballant en una entitat contra la drogodependència i l’alcoholisme. Va ser casualitat?
El primer lloc on vaig anar a fer les pràctiques de Psicologia va ser el Centre d’Educació Especial Vil•la Joana. Després, amb els primers ajuntaments democràtics, van començar els serveis socials i vaig tenir l’oportunitat de fer pràctiques en una de les primeres entitats de Barcelona contra la drogodependència i l’alcoholisme. És un àmbit que ens va atrapar a tots. Érem els primers, apreníem els uns dels altres, hi havia molt per fer… Ens vam plantejar juntament amb l’Administració poder abordar els primers problemes d’alcoholisme des de les associacions. Els psicòlegs teníem aquí un paper molt important, ja que el tractament ha de ser multidisciplinari. Aquesta oportunitat em va aportar una visió molt més àmplia, em va ajudar a ser molt més tolerant, a tenir molts reptes professionals i personals…
D’aquí a uns anys et veus de Presidenta de la Taula del Tercer Sector o creus que tornaràs als teus orígens de terapeuta?
No ho veig encara. Com a Presidenta de la Taula, no. Això és una etapa que estic gaudint molt i que és un regal. És una oportunitat per caminar junts amb el sector i per intentar defensar els drets en un context de dificultat. Però el 2015 s’acabarà el segon mandat i ja hauré fet aquesta contribució. Aleshores hauré de decidir si continuo fent gestió o si també incorporo part terapèutica.
Des de la teva vista privilegiada, com valores el sector de la discapacitat respecte la resta de col•lectius?
Pel que fa a l’articulació, és el sector més potent. És el que té un major nombre d’entitats i de representativitat. He trobat persones molt implicades i que fan una tasca molt important perquè aquest món guanyi espai en la inclusió. És molt important que les entitats continuïn fent la seva feina i que trobem fórmules per anar avançant junts, perquè la necessitat és molt gran i queda molta feina per fer. Hi ha una sèrie de prioritats i la discapacitat ha de ser la número u. I això ho ha d’entendre tothom, tant els que estan en una associació de discapacitats com els que no. Amb la crisi, però, et sorprens que hi hagi certes coses que pengin d’un fil. És que ens hem d’esperar que hi hagi un president amb algun familiar amb dificultats perquè ho vegi? Hi ha qüestions que haurien de ser prioritàries per a tothom.
Es diu que les entitats del tercer sector sempre estan demanant. Creus que és així?
No hi estic d’acord. Les entitats del tercer sector tenen diferents funcions. Unes són més reivindicatives i de defensa de drets, unes tenen una funció de gestió de serveis, i unes altres tenen una funció mixta. Però la funció de transformació social i de defensa de drets, la té tot el tercer sector. Hem de poder donar la visió que el tercer sector ni demana ni protesta, sinó que el que vol fer és avançar perquè hi hagi una societat el més justa i equitativa possible i amb els drets bàsics coberts. Som l’únic sector que treballa des de la no lucrativitat i amb l’esperit del servei i del voluntariat. Som la veu de molts col•lectius que denunciem que les coses s’haurien de fer d’una altra manera. Les subvencions no només són per a nosaltres, sinó que n’hi ha per a moltes organitzacions. A més, nosaltres fem una feina imprescindible per a la cohesió social i per defensar els drets. Treballem perquè hi hagi més i millors polítiques socials i per enfortir el tercer sector.
Quina és la relació entre el tercer sector i els mitjans de comunicació?
Estem trobant la manera de poder treballar conjuntament amb els professionals dels mitjans. Als mitjans els agrada vendre històries, i això no és bo ni dolent. Però de vegades existeix una reticència a explicar aquestes històries en primera persona. Hem de trobar la manera de fer relats que arribin per aconseguir avançar en drets i en benestar social. Crec que cada vegada ens coneixem més i es pot fer una feina menys sensacionalista. Hi ha molts programes que en un moment de crisi han volgut treballar conjuntament amb nosaltres com Latituds de TV3, el diari El Punt Avui, l’Ara…
Has tingut mai una experiència laboral amb una persona amb discapacitat o amb trastorn mental?
Sí, n’he tingut diverses. La meva situació és peculiar en el sentit que he estat companya des del vessant de directora i de psicòloga. Una part dels professionals que hem contractat són persones amb algun trastorn mental. De vegades hi ha dificultats, però ho vivim amb molta normalitat.
Amb qui prendria un tallat?
Potser amb l’Obama, perquè trobo molt interessant tota l’etapa de la seva presidència. Voldria veure per què no ha estat possible des del seu lloc de poder posar un programa de salut ni regularitzar tot el món financer quan aquí hi ha una part de la desigualtat i del fet de no poder avançar. M’agradaria saber què veu ell i quines són les coses que podem canviar.
