EL CAFÈ PER NOSALTRES ÉS UNA MANERA D’EXPLICAR LES VIDES DE LA GENT QUE HI HA AL DARRERE
Albert Fàbregas
L’Albert és el propietari de Cafès Líder, una empresa familiar de Valls que van engegar els seus pares als anys 50. El seu pare li va transmetre la passió pel món del cafè i des de ben petit hi ha estat vinculat, primer jugant entre sacs de cafè i després dirigint el negoci familiar. L’Albert diu que és una persona “easygoing”, sense massa problemes, que li agrada posar sempre totes les cartes damunt la taula i molt propera a la gent. És una persona dels seus, familiari i arrelada a la terra i al país. La muntanya i la música, cantar amb els seus fills i composar, són algunes de les seves aficions.
Tot i que és una empresa familiar, en un determinat moment decidiu importar cafè d’altres parts del món. No vau patir perquè es pogués perdre l’essència d’empresa familiar o aquesta va ser una de les claus per acabar de consolidar el negoci?
És una evolució lògica, però per entendre-ho s’ha de tenir en compte la història del mercat del cafè al nostre país. Durant molt de temps, aquest mercat va estar intervingut per l’Estat. El meu pare i la meva mare, que són els que van fundar l’empresa als anys 50, durant molts anys no van poder comprar cap altre tipus de cafè que no fos el que la “Comisaría de Abastecimientos y Transportes” que el govern d’Espanya els proporcionava. L’Estat feia les seves compres i negocis amb els països proveïdors. A partir d’aquí es distribuïa. No podies ni comprar el tipus que volies ni la quantitat que volies, sinó que se t’assignava. Hi va haver empreses que van poder créixer molt perquè van fer córrer algun sobre potser (riu). I empreses que no tant. Després hi va haver un canvi amb la liberalització del mercat del cafè que ens va donar llibertat per poder evolucionar.
Creu que la gent valora el procés que hi ha darrere de l’elaboració del cafè, coneixen tots els tipus que hi ha, així com en el vi sí que potser es coneix més?
Crec que el sector vitivinícola ha fet un esforç molt important i ens porta molt d’avantatge. Nosaltres, sent un sector que econòmicament és molt més important que el del vi, no tenim aquesta força perquè som importadors d’un producte que està fet a fora d’aquí. És un procés poc explicat, però des del nostre sector i la nostra empresa, s’estan fent esforços, i és una cosa que anirà a més. El cafè és un producte tan quotidià, que no se li ha donat el valor que té. La gent que hem estat en contacte amb els països on es produeix el cafè i la gent que hi està treballant, que són milions de persones a tot el món, entenem el valor que té aquesta feina i és una de les coses que nosaltres volem traslladar als nostres clients, sobretot amb tota aquesta gamma de productes de cafè de comerç just i cafè sostenible que tenim. Estem convençuts que el cafè per nosaltres és una manera d’explicar les vides de la gent que hi ha al darrere.
La seva empresa és una de les pioneres del comerç just de cafè. Per què hi decideixen apostar?
Creiem que el producte és també tot el que l’acompanya i el que hi ha al darrere, el qui el fa, qui posa la seva vida, la seva il•lusió, el seu saber fer. L’interès pel cafè de comerç just es va despertar en nosaltres quan hi va haver una gran crisi dins el món del cafè, en què hi va haver un desajust molt important entre oferta i demanda, una sobreproducció i els preus del cafè van caure en picat en el mercat internacional. El cafè és la primera matèria que mou més milions de dòlars a tot el món després del petroli. Per tant, del cafè en depèn la vida de milions de persones. En aquell moment, nosaltres teníem una sensibilització especial per tots aquests afers i vam intentar portar aquest producte aquí i comercialitzar-lo. Al principi, el mercat espanyol no tenia les estructures legals per poder portar a terme això amb una garantia pel consumidor però això va anar evolucionant. Vam ser pioners com a empresa privada, no com a ONG. Estàvem fent la nostra feina que era importar, torrar i vendre cafè però amb uns paràmetres que nosaltres consideràvem diferents i més raonables.
Com el comerç just, que potser està una mica oblidat dins la societat, creu que el tema de la discapacitat i trastorn mental també ho està?
Tots anem a la nostra. Hi ha el productor del Perú que està en un poblet amb els seus problemes, i a nosaltres ens preocupa la nostra realitat quotidiana. Les persones que no vivim d’una manera propera la realitat i la problemàtica d’unes persones que tenen aquesta situació, aquesta discapacitat, vivim al marge d’això. Només quan t’afecta directament, o quan tens experiències que et són molt properes, és quan prestes atenció d’una manera diferent a una realitat que és molt important, però que potser està sota o sobre casa teva, però que no la vius.
Davant d’aquesta realitat, què creu que poden fer empreses com la seva de caire familiar per contribuir?
Jo crec que és un treball de normalització, de trencar tots aquests tabús que han existit i que encara existeixen i fer que sigui un fet normal. Apostar per una societat oberta, global on tothom hi tingui lloc. A nosaltres, pel nostre caràcter d’empresa local, de capital familiar, aferrada a un territori, encara que estem oberts al món, ens acompanyen tota una sèrie de valors. Creiem que l’empresa té una funcionalitat social. Per això fem el producte de cafè de comerç just, i no només pel desenvolupament de les comunitats productores, sinó també per un concepte de cafè sostenible, de bones pràctiques mediambientals. També ho fem amb altres aspectes culturals, per exemple, amb el cafè del pom de dalt. És un cafè que està inspirat amb el fet casteller. Nosaltres intentem que el nostre producte, vagi allà on vagi, viatgi també alguna cosa més que no només el cafè.
Lider, al ser una empresa petita, no compta amb persones amb discapacitat treballant-hi. Creu, però, que pot ser positiu que empreses com la seva també puguin inserir persones amb alguna mena de discapacitat?
Sí. Jo ho veig molt correcte. És per això que nosaltres ens il·lusionem amb el projecte de Mas Albornà. Un projecte que està totalment en la línia del què nosaltres pensem, tot i que ens dediquem al món del cafè.. Veiem que la tasca que s’està fent és la tasca que creiem que s’hauria de fer i per això hi col·laborem. Mas Albornà fa un disseny a mida per cada situació de cada persona que treballa als projectes que s’estan tirant endavant. Nosaltres fem cafès a mida per necessitats diferents tenyides d’alguna cosa personal. Per diferents camins, confluïm al mateix lloc, compartim valors i això és el que ens il·lusiona i el que ens fa participar en tot el projecte.
Quines accions concretes creu que podrien fer Administració, empreses i societat per tal d’inserir aquestes persones dins la societat?
S’ha avançat força. Hi ha molta cosa a fer en tot el terreny legal, legislació laboral, però més feina hi ha encara amb la sensibilització i en donar aquest caire de normalitat per la participació d’aquestes persones en la vida normal de la societat. És molt important que hi hagi gent com Mas Albornà i altres associacions del mateix caràcter, i també perquè no, empreses com nosaltres, que és un gra de sorra dins la immensa platja, però que hem de sumar i empènyer perquè aquesta normalitat sigui cada vegada més extensa i palpable a tot arreu.
Amb qui prendria un tallat?
Jo aniria a fer un tallat amb el meu pare. El meu pare em va deixar quan jo era bastant jove. No vaig poder acabar d’aprendre les coses, ell em va introduir en el món del cafè amb passió. Faria un tallat com el de Mas Albornà i voldria que em donés la seva opinió com a professional del món del cafè, voldria discutir-ho i contrastar si la he clavat o no. Voldria tenir un altre parer.
