Moments crítics

En Xavier i jo hem quedat davant la porta de la seu d’ICV una mica abans per arribar amb temps a l’entrevista. Minuts després d’haver-me endinsat en el Barri Gòtic, veig al final del carrer una paret de vidre amb franges verdes i vermelles. És la seu d’ICV. M’hi acosto. No sembla la porta principal, però després de fer dos tombs al voltant no aconsegueixo trobar-ne cap més. “Ha de ser aquí”, em dic. Poc després parlo amb el Xavier i em diu que, efectivament, estic a una porta lateral. Li demano indicacions i em confessa que, a ell, també li ha costat trobar la seu. Giro dues vegades a la dreta, trobo el Xavier i descobreixo que, enmig del carrer, hi ha el Passatge del Rellotge que estava buscant. Per fi arribem a la porta principal.

La seu del partit és inconfusible. Parets verdes i vermelles amb les inicials d’ICV pertot. En un dels prestatges al costat de la recepció, abunden les revistes mediambientals i de temes ecològics.

El responsable de premsa ens ve a rebre de seguida. Ens fa pujar un pis i ens condueix a una sala molt espaiosa. “És on acostumem a fer les xerrades”, ens explica. Per a gravar i fer les fotografies, el lloc és l’adient. Molta llum, terra de color verd festuc, paret amb les lletres d’ICV gravades i una senyera. La confusió no és possible.

Abans de l’entrevista, uns instants de pànic. El Xavier em confessa que no sap manejar la càmera. Sort que unes setmanes abans una altra de les voluntàries, l’Anna, ens havia impartit una lliçó magistral. Intento fer memòria i, entre el Xavier i jo, en fem un i ho acabem de muntar tot.

Poc després arriba el Joan Herrera i ens pregunta pel nostre projecte i la nostra fundació. Se’l veu molt interessat. Es nota que és de conviccions socialistes. Fins i tot, després de l’entrevista, promet visitar Mas Albornà quan vingui a Vilafranca. Esperem que no sigui només per repetir les catànies.

Escrit el by admin Publicat a Blog, General

Afegir comentari