És tardor i hem quedat a la tarda. Ens trobem en plena febre post manifestació de l’11 de setembre i a pocs dies de les eleccions.

Hi anem dues persones, a trobar-nos amb la Carme. El responsable de comunicació, el Jordi,  ens dóna cita a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, un espai compartit amb altres entitats. Ens instal·lem en una sala amb parets de vidre on podem veure què hi passa i qui hi ha pels passadissos… i ells a nosaltres.

La Carme arriba i en un to molt afable procurem ubicar-la just perquè a l’enregistrament hi veiem el logotip de l’Assemblea. Ella opta per seure a la taula mateix.

La conversa flueix amb molta normalitat i proximitat. Durant ben bé 30 minuts xerrem i a les seves explicacions  s’hi ajunten algunes anècdotes personals d’ella al seu poble, Xerta, amb persones amb discapacitat. Planteja la diferència entre viure (i conviure) amb persones amb discapacitat als pobles i a la ciutat. Interessant punt de vista.

En acabar, i com és tradició en nosaltres, li oferim unes catànies de Vilafranca, les quals van en una capseta decorada artesanalment pels membres del nostre Centre Ocupacional i per sort nostra, decideix compartir-les amb nosaltres. Un punt dolç per acabar amb la nostra trobada amb ella.