Sense cafè

Escrit el by admin Publicat a Blog, General | Deix un comentari  

Fem l’entrevista a les portes dels preparatius de la Manifestació de l’11 de setembre de 2012, és a dir, fa tot just un any.

Hem quedat a la tarda, a la seu d’Òmnium Cultural. Nosaltres, previsors, hem sortit de Vilafranca del Penedès amb temps suficient per anar a fer un cafè però coses del destí (i del trànsit) fan que al final arribem justos per l’hora pactada i el cafè ens l’haguem d’imaginar… “El farem simbòlicament amb la Muriel” – pensem.

Ens rep el Lluc, cap de comunicació i persona amb la qual hem mantingut el contacte i planejat l’entrevista. Ens fa passar al despatx de la Muriel, un espai gran, diàfan i senzill a l’hora.

Comencem a parlar amb ella i ens transmet tranquil·litat, proximitat, caliu… Es nota que és professora! Les explicacions són clares, entenedores… Sense adonar-nos, acabem la nostra xerrada. Hem estat estona però se’ns ha fet ben curta. “Ha valgut la pena fer aquest cafè amb ella… encara que el suculent  líquid amarg i negre ens l’haguem imaginat…

Una entrevista… il·lustrada

Escrit el by admin Publicat a Blog, General | Deix un comentari  

La creadora de Les Tres Bessones viu al capdamunt del barri de sant Gervasi a Barcelona. Ens hem citat allà per a compartir “el nostre tallat”.

La casa és tal com jo, i suposo que la majoria dels que seguíem les seves històries, imaginàvem: personal, creativa i plena de llibres i il·lustracions seves. Al revers de la porta principal, la Roser va dibuixar amb el seu estil característic com es veia el seu replà des de l’espiera.

Se sorprèn que vinguem tres persones a fer l’entrevista. “Quin goig que feu, totes!”, ens diu. Després de saludar-nos una per una, ens condueix a través d’un passadís estret, plegat de llibres cap a una sala-menjador des d’on es veu, pràcticament, tot Barcelona. A la sala entra una gran claror.

Durant l’entrevista parlem primer de la seva trajectòria i de la seva vida. Tot i que porta anys jubilada, mai no ha deixat de fer coses. De sobte, sona el telèfon de la casa. “I ara què fem?”, pregunta ella preocupada. Li diem que no és preocupi i que l’agafi. Escriure per premsa ja les permet, aquestes coses.

Quan es torna a asseure a la butaca, continua parlant en aquell to afable. Ens fa sentir molt properes.

Aleshores ens explica el testimoni més proper que té de discapacitat: la seva neboda Marta, que després de 40 anys ha aconseguit véncer la sordesa.

En acabar l’entrevista, li demanem una fotografia amb la tassa de cafè pròpia de 52 tallats (que després ens acabem oblidant al seu menjador), i després una altra amb algun dels seus llibres.

Ens ensenya la història d’una girafa i una altra d’un grup de nens. Les Tres Bessones, també les té, però emmarcades en una fotografia. Totes somriuen.

Un president… amb un quadre dels Simpsons al despatx

Escrit el by admin Publicat a Blog, General | Deix un comentari  

És estiu.

Entrem al despatx del President de la Fundació a l’hora prevista.

Els nervis són considerables: avui és la primera entrevista que preparem per al futur bloc www.52tallats.cat i, com no podia ser de cap altra manera, ens “estrenem” i “entrenem” amb els de casa.

El Martí, coneixedor que avui seria un conillet d’índies, ens atén amb la seva habitual amabilitat i sentit de l’humor de caire anglès. Els que preparem les entrevistes encara no sabem ben bé com enfocar-ho, quina durada tenir… N’hem parlat però fins que no t’hi trobes no comences a veure què és factible i què no.

Ens llancem a fer-li les preguntes i tot va com la seda. Un cop l’acabem, no ens podem deixar de preguntar pel curiós quadre que presideix el seu despatx: un quadre dels SIMPSON! La darrera cosa que un esperaria trobar al despatx d’un advocat.I sense oblidar els de Strat Trek de l’entrada…

Ell ens confessa que li agrada molt i, que en certa manera, dóna un toc “diferent i d’humor” al seu despatx, una mica en la seva mateixa línia i com ell se sent.

Què hi ha al darrere de l’entrevista a Carme Forcadell?

Escrit el by admin Publicat a Blog, General | Deix un comentari  

 

És tardor i hem quedat a la tarda. Ens trobem en plena febre post manifestació de l’11 de setembre i a pocs dies de les eleccions.

Hi anem dues persones, a trobar-nos amb la Carme. El responsable de comunicació, el Jordi,  ens dóna cita a la seu de l’Assemblea Nacional Catalana, un espai compartit amb altres entitats. Ens instal·lem en una sala amb parets de vidre on podem veure què hi passa i qui hi ha pels passadissos… i ells a nosaltres.

La Carme arriba i en un to molt afable procurem ubicar-la just perquè a l’enregistrament hi veiem el logotip de l’Assemblea. Ella opta per seure a la taula mateix.

La conversa flueix amb molta normalitat i proximitat. Durant ben bé 30 minuts xerrem i a les seves explicacions  s’hi ajunten algunes anècdotes personals d’ella al seu poble, Xerta, amb persones amb discapacitat. Planteja la diferència entre viure (i conviure) amb persones amb discapacitat als pobles i a la ciutat. Interessant punt de vista.

En acabar, i com és tradició en nosaltres, li oferim unes catànies de Vilafranca, les quals van en una capseta decorada artesanalment pels membres del nostre Centre Ocupacional i per sort nostra, decideix compartir-les amb nosaltres. Un punt dolç per acabar amb la nostra trobada amb ella.

Com es va fer… l’entrevista amb Artur Mas?

Escrit el by admin Publicat a Blog, General | Deix un comentari  

Ens trobem amb el President de la Generalitat un 11 d’octubre, just un mes després de la multitudinària manifestació a Barcelona, i a una mica més d’un mes per les eleccions del 25 de novembre.

Hi anem tota una representació de Mas Albornà: el president de la Fundació, Martí Solé, el director executiu, la directora de comunicació i els dos voluntaris que realitzen l’entrevista: Josep Maria Calpe i Anna Vallhonesta. I és que no cada dia entrevistem el President de la Generalitat!

El trajecte de la comitiva des de Vilafranca del Penedès (tots en el cotxe del nostre President) no comença amb gaire bon peu ja que   plou molt intensament i per un moment  dubtem de si arribem a temps. El director executiu, Joan Clotet, l’únic que ja és a Barcelona i ens espera, comença a posar-se un pèl nerviós i les missatgeries pel mòbil treuen fum per explicarli minut a minut la nostra situació. Per sort, arribem… justos, però arribem a la gran cita.

Entrem al Palau de la Generalitat i disposem de 30 minuts per a fer-li l’entrevista al President, qui molt amablement ens rep en una avantsala del seu despatx. La conversa transcorre amb molta naturalitat i en to molt distès.

En acabar, no podem desaprofitar l’ocasió per immortalitzar aquest moment i fer-nos una instantània amb ell.

Tret de sortida | Artur Mas

Escrit el by admin Publicat a General | Deix un comentari  

Iniciem el projecte 52 tallats i un tovalló amb la publicació de l’entrevista realitzada al President de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas.

Haureu d’esperar al proper dia 7 de març per a veure-la.

Amb aquesta primera entrevista, es dóna el tret de sortida al projecte consistent en la publicació cada setmana d’una entrevista amb personatges rellevants de la nostra societat. Durant 52 setmanes (1 any sencer) publicarem aquestes tertúlies que hem mantingut els darrers mesos amb periodistes, polítics, artistes, empresaris…

Converses en un to informal per a parlar obertament i de manera natural sobre discapacitat i trastorn mental

 

 

Entrevista Jordi Basté

Escrit el by admin Publicat a General | Deix un comentari  

El destí del món

Jordi Basté està al peu del canó de la informació cada dia i la seva posició d’informador, d’entrevistador, de persona que parla a diari amb les persones més sàvies i preparades de Catalunya, d’Espanya i del món, li han permès fer-se una composició de lloc i poder respondre, no sense abans pensar-hi uns breus instants, cap a on camina, des del seu punt de vista, el món. “Jo crec que va cap a un renaixement. Jo crec que han de surar els talents i al món de la cultura, molt més del que suren ara i aquest renaixement ha de ser una mena de “resset”, parlant en termes informàtics. Crec que aquest renaixement ens ha de treure a tots d’aquesta sensació d’impotència, de por, de pessimisme, de crisi en la que vivim. Jo penso que com en els moments de grans crisis, aquest canvi el superarà la gent que en sap, els intel·lectuals d’una certa manera de veure, de viure, de pintar, de dibuixar, d’escriure, de llegir… jo estic molt a favor i crec que pot haver-hi a curt-mig termini, un nou renaixement que ens salvi de la situació actual”.

El món d’en Jordi Basté

Si a Jordi Basté se li donés un full de paper en el qual hagués de plasmar amb un dibuix un esquema gràfic del seu món, ell el plantejaria de la següent manera: “El meu món és fet com d’anelles olímpiques que es van enganxant entre elles. Cadascuna representaria un aspecte de la meva vida: la família, l’aspecte personal, el  laboral, l’oci. Són anelles que es van retroalimentant les unes a les altres i de vegades es poden convertir en nines russes, és a dir, que una sigui tan gran que absorbeixi a les altres en moments puntuals. I reflexionant respon: “D’aquí a un temps m’agradaria que la més grossa de les nines russes fos la meva família, la que prengués més protagonisme; la segona nina seria la feina i la tercera la meva vida més ociosa i divertida, perquè a la meva vida sempre m’he divertit molt, he sortit molt i  m’ha agradat molt més la nit que el dia. Per tant, ara visc en un “món olímpic” però sento que necessito viure el un món molt més ordenat”.

Font diari tarragona21

Entrevista amb Artur Mas

Escrit el by admin Publicat a Entrevistes, General | Deix un comentari  

Artur Mas i Gavarró (Barcelona, 1956), president de la Generalitat de Catalunya, ha provocat un terrabastall en la política catalana, espanyola i europea plantejant que per primera vegada en la història els catalans puguin decidir el seu futur col·lectiu dins de la Unió Europea. En aquesta entrevista, el president català assenyala com afronta el procés tot garantint que ni la crisi, ni les pressions polítiques o econòmiques el faran renunciar al seu objectiu polític vital de conquerir la sobirania per Catalunya.

President, què és ara mateix el que més el preocupa i el que més l’il·lusiona?
La principal preocupació és sens dubte la recessió econòmica i l’atur. El que s’està vivint aquestes darreres setmanes no em treu temps ni interès del que crec que és un tema principal: donar-li la volta a la situació econòmica i començar a crear ocupació. Gaudeixo, d’altra banda, de la il·lusió que noto que es viu al país.

On som? Cap a on anem? O més ben dit, cap a on ens porta?
Som en una etapa clarament nova. Estem en un estadi mental i anímic diferent de la població catalana, que ha experimentat un canvi cultural profund, i que s’ha d’anar confirmant en els propers mesos seguint tota la pauta dels processos democràtics…

I cap a on anem?
Anem cap a exercir el dret a decidir, que és un fet històric perquè no ho hem pogut fer mai en llibertat i en democràcia. El més important és que en els propers quatre anys hi haurà, sí o sí, una consulta al poble català.

Amb llei o sense?
Quan dic sí o sí vol dir sempre dins d’un marc legal, però no un marc legal inamovible. Aquest marc legal pot ser la Constitució espanyola, la legislació catalana, una legislació internacional o altres camins per consultar al poble de Catalunya si tots aquests fallen.

Ho pot precisar?
En pocs mesos aprovarem la llei de consultes catalana, que seria, si ens falla la via de la legalitat estatal, una via per intentar consultar al poble de Catalunya respecte al dret a l’autodeterminació. Quan arribem en aquest punt, les formacions polítiques sobiranistes, que espero que obtinguin la majoria en el Parlament, haurem de veure com precisem la pregunta a formular.

Si depengués de vostè, quina pregunta faria?
En el límit, aquesta pregunta hauria de ser: “Vostè desitja que Catalunya esdevingui un nou Estat de la Unió Europea?”, però no vull imposar la pregunta. L’hem de construir entre la majoria parlamentària. Una de les meves obsessions és que les coses es facin bé, no de manera esbojarrada o improvisada.

A què es refereix exactament?
Hem d’assegurar una majoria social forta entorn de la pregunta. Hem de consultar a la Unió Europea i a la comunitat internacional, tot i sabent que no donaran resposta fins que nosaltres no haguem fet el procés. I bé, jo no em negaré mai, mentre duri el procés fins a la consulta, a dialogar i negociar amb les institucions de l’Estat espanyol. En una democràcia madura hauria de ser així. Aquests dies ho veiem entre el Regne Unit i Escòcia. Mentre els britànics negocien, l’Estat espanyol amenaça.

Quan diu que no es negarà a negociar amb l’Estat espanyol vol dir que encara és possible arribar a un acord amb l’Estat espanyol que ajorni la convocatòria de consulta?
No, home. Quan parlo de diàleg i negociació em refereixo a la manera per arribar a fer la consulta… Això semblarà una utopia o una ingenuïtat, però si mantenim el rumb potser arribarà un moment que Espanya es veurà obligada a reaccionar.

I de tota aquesta travessia, on considera que és el cim?
El meu horitzó polític vital se situa en fer la consulta i guanyar-la amb una majoria clara. Això és el cim. I vaig dir que seria l’últim que faria.

Per què?
Perquè necessitem una gran majoria. Però no la necessito jo com a Artur Mas, la necessita el país. En els propers quatre anys el país necessita un president molt fort i això només es pot obtenir a través dels vots.

Demana un xec en blanc?
De cap de les maneres. No vull que ningú que ens voti pugui pensar que això és un xec en blanc per a la meva carrera o per a la consolidació d’una persona o d’un partit en el poder. Entenc que ha de ser un vot prestat al servei d’un objectiu de país. Jo només sóc un instrument.

En quin sentit ho diu?
Jo sóc un instrument del procés. Bé, això ho ha de dir la gent, no ho puc dir jo, però què vull dir? Doncs que em poso al servei d’aquest procés i un cop el procés hagi culminat, jo em separaré de la presidència de la Generalitat. Si d’aquí quatre anys jo no em torno a presentar, serà un bon senyal per al país.

Ha actuat així perquè no hi havia més alternativa?
Alternatives personals per anar tirant n’hi havia moltes i totes instal·lades en la comoditat. Catalunya també té un altra alternativa: conformar-se. L’alternativa de no lluitar, però quan un no lluita, ja ha perdut. Pots lluitar i perdre, lluitar i guanyar, però si no lluites, ja has perdut.


Ah, i també hi havia una altra alternativa: seguir-nos autoenganyant. Pensant que fent el bon minyó l’Estat espanyol ens escoltarà i acabarà reconeixent la realitat catalana. Fer el bon minyó és el que hem fet durant 30 anys.

Això sembla una crítica a la tàctica pujolista del peix al cove
En tot cas seria una autocrítica. Era normal que Catalunya, recuperada la democràcia, confiés que una Espanya integrada a la Unió Europea seria amable i comprensiva amb el fet català. S’hi havia de confiar perquè no s’havia provat mai. Espanya no havia tingut mai una democràcia tant llarga, Ara bé, si en aquestes condicions no és possible, en quines altres ho serà? S’havia d’intentar en aquests trenta anys, i un cop vist el resultat s’ha produït el canvi de mentalitat que va posar de manifest la manifestació de la Diada, i que ara s’ha de confirmar a les urnes. Aquest és un dels motius per anar a les eleccions. Les decisions no es prenen al carrer, es prenen a les urnes.

El principal retret que se li fa és que en aquests moments tan greus de la situació econòmica, la inestabilitat política agreuja la crisi.
A tothom que critica el que estem fent, ens han de dir quins són els costos de no fer res. I ha arribat un moment que Catalunya té dret, després d’aquests trenta anys de servei constant a la causa de l’Estat, en les circumstàncies més complicades i difícils, després d’això, Catalunya també té dret a què li ofereixi alguna solució. Si som tan imprescindibles com es diu dins de l’Estat, Catalunya mereix el respecte, el reconeixement i la possibilitat de progrés, i de moment, només ens llancen amenaces, provocacions i algun insult, però de solucions ningú no n’aporta cap.

Quina solució veuria factible?
El fet que no s’aporti cap solució em fa pensar que Espanya no té projecte o que el seu és un projecte definitivament esgotat perquè Espanya segueixi sent Espanya. La seva pervivència i salvació és el reconeixement de les nacions històriques que la integren tal com es va aprovar en la Constitució…

( font La Vanguardia)

Benvinguts a 52 tallats i un tovalló

Escrit el by admin Publicat a General | Deix un comentari  

Us donem la benvinguda al WordPress. Aquesta és la vostra primera entrada. Editeu-la o suprimiu-la, i després comenceu a publicar!

« Previous   1 2 3 4