Al cel

Entrar a les entranyes del Monestir de Montserrat és un dels privilegis als quals les persones que fem entrevistes estem exposades. Gràcies al fet d’haver de conversar amb persones reconegudes, tenim una mena de passaport exclusiu que ens permet accedir a llocs on no tothom està autoritzat a fer-ho. I això és un luxe, una de les moltíssimes contraprestacions que té aquesta feina. I m’encanta.

Ens va encantar també com ens van obrir les portes de les sales d’una abadia que ha estat és i serà molt més que un centre espiritual. Allà s’hi respira diferent. Potser és el silenci o potser els pensaments que et vénen al cap… el cas és que l’experiència és realment impactant.

L’entrevista amb el Pare Abat resulta amena i tranquil·la, un reflex també de la seva personalitat pausada i reflexiva. Ens movem entre sales i acabem al pati, un atri amb vegetació, columnes i voltes i una font al bell mig on fem la sessió de fotos, un veritable oasi de pau i silenci que fa que sentis, mai millor dit, aprop del cel.

Escrit el by admin Publicat a Blog, General

Afegir comentari